Van entrar tots junts al gimnàs sense tenir molt clar que
anaven a fer, allà dins es van tribar a tots els mestres que van voler estar
presents aquell dia, els pares, avis, avies i germans.
Vam veure tots junts un recull d’imatges des de P3 fins a
sisè, els nens van fer entrega als seus mestres d’un detallat i els mestres els
hi van correspondre amb un llibre que recollia totes les imatges vistes al dvd.
Després vam sopar i ballar tots junts a l’escola, ho vam
passar molt bé!
Això nois i noies de sisè, va per vosaltres:
Era setembre de 2004
quan vàreu trepitjar per primer cop les instal·lacions de l’escola Les
Fontetes, una escola que llavors veieu gegant i a la que arribàveu cada matí
espantats fins que les mestres de P3 aconseguien transformar els vostres plors en
rialles adorables. Entre plors i rialles vau aprendre a escriure el vostre nom i el dels
vostres companys en lletra de pal, vàreu
conèixer la combinació de l’ullal i el botó per cordar-vos la bata i a
aixecar la mà per demanar el torn de paraula. Sense ser conscients del tot,
vàreu començar a descobrir un món al voltant vostre i també a conèixer i entendre moltes cosetes a les que ara ja no doneu
importància perquè s’han convertit en part de la vostra rutina.
Recordeu com us van ensenyar
a llegir a P4 i P5? Fèieu sons guturals de cada lletra, després vau saber convertir aquells sons en síl·labes fins que
a poc a poc i sense adonar-vos vàreu aconseguir articular les paraules
senceres, una màgia que ara feu de la manera més natural.
De cop i volta havien
passat tres anys i vau deixar de ser els grans del parvulari per a ser els
petits de primària, un altre trasbals en la vostra vida però aquest cop molt més
emocionant que quan vau començar l’escola. A segon curs vàreu haver de lluitar
amb la lletra lligada, com va costar!!! Quines lletres que fèieu!!! Un premi
s’hauria de donar als mestres que aconseguien entendre el que cada un de
vosaltres escrivíeu. Entre nosaltres, ara que ningú ens escolta, allò no hi
havia manera d’entendre-ho, menys mal que heu millorat mooolt!
I així, entre sumes,
restes i multiplicacions us vàreu trobar a Cicle Mitjà, on vau començar a
tastar les tardes llargues d’estudi abans d’un examen i unes noves normes de
classe dirigides per uns mestres que us feien patir perquè eren molt durs però
que, sense adonar-vos, van acabar sent uns mestres més tendres que els que
teníeu a l’escola bressol.
Sense deixar d’estar
abrigats per les vostres famílies i l’equip de mestres, vau créixer i us vàreu asseure
a les cadires de cinquè. Serietat, això és el que vareu començar a notar en
aquest salt. Us parlaven ja d’institut i no volíeu escoltar perquè creieu que
encara éreu petits, que no anava amb vosaltres. Però ja tocava sentir parlar de
com les mestres de sisè us deixarien anar per créixer més com a persones i fer que
en el vostre camí comencés una nova etapa.
Però no heu estat
fàcils, no, ni molt menys! Ens heu fet suar de valent a tots i entre vosaltres
heu estat amics dels millors, i enemics, també dels millors. Heu sabut riure,
plorar i barallar-vos d’allò més, però el més important és que heu après a parlar,
perdonar, respectar i estimar i tot això ha estat així perquè abans de res heu estat
sempre bons companys.
Aquest recull
d’imatges i paraules que aquí us deixem, és només el principi de la vostra història,
una història que esperem estigui plena de tot allò que realment desitgeu i us
mereixeu, i no oblideu mai tot el que heu après aquí ni a aquells que us han
transmès gran part dels coneixements que ara teniu, i sobre tot no oblideu que
aquestes parets que dia a dia, any rere any heu fet vostres, sempre seran la vostra llar.
No canvieu mai!
Aquí us
deixem els enllaços per a que pogueu descarregar les imatges del vostre comiat
a l’escola.
BON ESTIU!!!
Imatges alumnes
Imatges pares i professors
Entrega detall als professors
Entrega dels llibres als alumnes
Imatges festa
